CHARLES BUKOWSKI (Andernach, Alemanya, 1920 – San Pedro, Los Angeles, 1994), va ser autor d’una trentena de llibres de poesia, uns cinc mil poemes, escrits al llarg d’una cinquantena d’anys, que el van convertir en l’últim dels poetes maleïts, antiheroi del somni americà, autor d’una obra descarnada, sincera i d’autoficció, tant en prosa com en narrativa, escrita al límit de l’estupefacció alcohòlica. La tasca titànica del responsable d’aquesta selecció, Abel Debritto, ens deixa aquesta àmplia mostra, un destil·lat que dibuixa una evolució que parteix d’un lirisme esquitxat d’ocasionals imatges surrealistes, que passa pel mascle primari de «Dirty Old Man», i que arriba a una última etapa on a l’exposició crua de la seva realitat hi incorpora una postura més filosòfica sobre la vida, sempre des del compromís amb una poètica absolutament lliure i desvinculada fins i tot dels contemporanis amb els que més se’l podria relacionar. Aquesta antologia és esencial per entendre i per conèixer Bukowski, i és gràcies a la magnífica traducció de Marcel Riera que per fi podem disposar en llengua catalana d’aquest escriptor imprescindible de les lletres nord-americanes. Marc Romera al Pròleg No sabem fins quan l’obra de Charles Bukowski (1920-1994) seguirà sortint il·lesa de les esparracades del neopuritanisme progressista intolerant, ni sabem com ni per què ha perdurat indemne a les croades de l’escola del ressentiment, però la veritat és que tot i que en algun moment del passat més immediat aquesta obra hagi pogut semblar l’expressió d’un autor estantís, un referent quasi patètic de la llibertat amb què s’expressava el món en la darrera part del segle que ens precedeix, Bukowski segueix aixecant el cap, fotent-se del mort i de qui el vetlla, seduint lectors i veient com la seva obra s’edita i reedita en múltiples llengües, ajudant una bona part acollonida del món a empassar-se la píndola imposada del «políticament correcte».
