Caldes de Montbui va ser un poble cremat i saquejat l'any 1714, quasi al final de la Guerra de Successió. També les tropes napoleòniques van cremar documents notarials i de l'Església l'any 1809. I per reblar el clau, tota la documentació perduda durant la Guerra Civil, deixa Caldes molt orfe de documents històrics. Llegir les partides dels llibres eclesiàstics més antics que es guarden al poble (els naixements que van del 1714 al 1783) i llegir les actes de l'Ajuntament del mateix període, obre una finestra a la gent d'aquella època i com vivien. Es veu com van passar per una etapa molt complicada de repressió política i econòmica i de tot tipus. Es veuen les dificultats a les quals s'enfrontaven dia a dia per complir amb les seves obligacions envers l'Estat i envers la seva pròpia supervivència, i com van començar a normalitzar la situació. Saber el que menjaven, com ho obtenien, com treballaven, les feines que tenien i com les feien, i el paper de les autoritats i l'Església en tot plegat, permet entrar en la seva vida com si realment els coneguessis. I més encara quan els seus noms i cognoms són moltes vegades els mateixos de gent que encara hi ha avui en dia a Caldes.
