Caldrà la pluja transita per la sendera del sentir cap al pensar i, en conseqüència, s’atansa a la pròpia essència del jo, a través de l’amor, del desamor, del desempar, del desig i també des de les reflexions de la pròpia mort. «De començament a fi el llibre de poemes Caldrà la pluja es troba travessat per la força simbòlica i metafòrica de la revivificació de la pluja, invocada, esperada secretament des de l’aridesa d’una reflexió sobre la desesperança escrita des de la serenitat i no pas en la desesperació». «L’espera de la pluja és també l’exigència de la revolta. Hi ha, en aquesta espera, alguna cosa iniciàtica i fins i tot programàtica, d’aquí potser el recurs sovintejat a l’al·legoria en obres com Delta i Com fileres de formigues.» (del pròleg d’Albert Gavaldà)Albert Gavaldà: "l’enigma d’allò que llegirem és, al capdavall, un bell artifici, un codi secret que s’endinsa, però, fins i tot diríem que s’abisma en la realitat més plena. Ressona, en tots aquests versos, una delicadesa punyent. Ja des de l’inici, ens trobem situats en un enigmàtic exili interior que contrasta fortament amb l’obertura del món que s’invoca al final del llibre. El recull es pot dir que naix com a continuació d’una obra poètica que va aparèixer cap al 2016 i que s’ha anat expandint a poc a poc en els últims temps.
