Al meu parer, Calitja confirma en tot la promesa que l’autor ens va fer amb Mirant el silenci. Ja d’entrada, la veu narrativa del protagonista em sembla absolutament coherent amb el personatge i les circumstàncies de la seva història. I, de bell nou, ha sabut conjugar el document humà, una tragèdia familiar en dos actes generacionals, amb el document social i fins i tot històric. A alguns els agradarà sobretot la intriga que vertebra una dimensió de la novel·la; a mi m’ha corprès especialment aquesta història d’amor tan trista que s’hi conta. Hi veig un bell homenatge a l’amor omnia vincit, tot i que es tracti d’un homenatge per negationem, gairebé elegíac.Pere Joan i TousUna obra narrada en primera persona per un dels seus protagonistes, en què s’intenta respondre a interrogants que havien quedat surant a Mirant el silenci, i així tancar el cicle de Sant Andreu.
