En paraules de l’autor, Calls al gest s’estructura com una casa amb quatre columnes bàsiques que s’articulen entre elles: la mort, l’amor, el temps i la terra. Quatre columnes que desemboquen en la teulada d’aquest edifici metafòric sobre el que se llancen pedres seculars. Pedres i una mà poètica amb calls, però aquests calls queden impresos al gest, com gest vital.