El Càntic dels càntics o, com tradueix Mn. Baltasar Coll Tomàs, El més bell dels càntics és un llibre poètic que recull diversos cants d’amor. Si bé aquests poemes sempre s’han atribuït a Salomó (segle x aC), el rei savi per antonomàsia, realment són anònims i redactats set segles més tard. Els estudiosos l’han classificat de manera diversa. Uns hi veuen una estructura de caràcter simfònic; altres, una estructura concèntrica a l’entorn d’un nucli central; altres, el pas d’una obra teatral, celebradora d’unes noces concretes, a la litúrgia jueva i al folklore popular; altres, pensen en els festeigs de mitologies agrícoles o de noces tribals primer, dels pobles i de les viles de Judà o d’Israel després. El cert és que hi ha una valoració de la dona, de l’amor, del cos i de la sexualitat, és a dir, d’uns valors positius que traspuen humanitat. Es tracta, en suma, d’una obra fascinant que mai no ha perdut el seu interès. Ho corroboren els traductors i comentaristes de tot lloc i temps. Mn. Baltasar Coll s’afegeix a l’allau de versificadors que s’han acarat amb un text dificultós i molt vulgaritzat, dedicant-li prop de tres lustres. Li ho permetia la seva condició d’investigador erudit i sobretot de poeta. La versió present honora, sens dubte, les lletres catalanes.<(p>
