Les diferents cares de Salvador Dalí participen en aquest intercanvi epistolar, en particular el Salvador Dalí «geni» i el Salvador Dalí «avidadollars» —el conegut anagrama que André Breton va crear amb el seu nom. Tot passant per algunes de les seves obsessions més conegudes, les diverses personalitats del polifacètic artista se’n fumen dels que li pengen etiquetes. A banda de recordar certs moments hilarants de la seva arribada a Nova York, Dalí enumera amb el seu estil inconfusible alguns dels seus pensaments més coneguts, com ara la centralitat mundial de l’estació de Perpinyà o el seu ideal monàrquic. A més, no s’està de llançar dards enverinats cap a personalitats com Le Corbusier i frueix valorant la feina d’altres mestres de la pintura, tot plegat sense perdre mai l’humor i el llenguatge simbòlic i grandiloqüent tan característic d’un personatge ineludible des del punt de vista històric, artístic i nacional.
