Des que va començar els estudis a l’Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.
Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s’enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l’escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
ONA-REC
Després de deixar la casa de camp on va viure mentre va estar casada amb el poeta Ted Hughes, l'11 de febrer de 1963, l'escriptora nord-americana Sylvia Plath, va morir en el seu humil apartament de Londres. Set dies abans de matar-se, va escriure la darrera carta a la seva mare:
'Començaré a visitar-me amb la doctora, gratuïta, de la salut pública, que m'ha recomanat el bon metge del barri, i que m'ajudarà a capejar aquests temps difícils. Dona records a tots. Syvvy'. 'Cartes a la meva mare' (Periscopi).
