El 23 de gener de 1939, el bibliobús s’emporta de Barcelona un grup d’escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Entre ells hi ha Mercè Rodoreda i Armand Obiols; al camió que ve darrere, entre una desena d’escriptors protegits pel Govern de la Generalitat, Anna Murià. A l’abril són una trentena de refugiats en un château al nord de París on l’exili és un dol i una renaixença. Per a Rodoreda i Murià, és el lloc de la trobada amb el gran amor que determinarà les seves vides. Quan França entra en guerra, Murià i Bartra decideixen embarcar cap a les Antilles, Rodoreda i Obiols es queden a París. Els sis anys que els esperen no deixen pedra sobre pedra. Vincles, anhels, necessitats, no hi ha res que el perill no trastoqui. El lligam que uneix els amants és fet de complicitats i traïcions; d’aquesta enorme prova de resistència es nodrirà tota l’obra de Mercè Rodoreda, escrita a l’exili des de París i Ginebra.
