Quan Didín va entrar en aquella casa de París per cuidar la petita Florència, no podia saber que, molts anys més tard, el fill d'aquella xiqueta, Olivier, li preguntaria què feia ella a l'època per a ser antifranquista. Didín, resolta com era, va començar a enviar-li cartes, des de Benimodo fins a París, on li explicava algunes de les seues vivències que il·lustren la història dels valencians i valencianes de la segona meitat del segle xx. Esdeveniments durs i accions plenes d'esperança que Didín va saber transmetre sense acritud ni orgull, amb un somriure a la boca. Tal com era ella. Ara, podem llegir aquestes cartes delicioses gràcies a la generositat de Florència i a la tasca d'edició d'Empar Bria. A més, unes notes amenes de l'historiador Natxo Escandell ajuden a contextualitzar cada carta.
