"La castanya ens ha acompanyat i alimentat des de temps immemorials, sobretot allá on no s hi feien els cereals. A l Europa meridional, la castanya era l afartapobres diari per a la gran majoria. Abans que ens poguéssim permetre un rodó de pa a la taula, molts dels nostres avantpassats van sobreviure grácies a tenir un castanyer a prop per omíplir-se la panxa. Les castanyes, tant el fruit com la farina que se n feia, eren una font ideal d energia: carregades d hidrats de carboni i potassi, un pessic de prote¯na, baixes en greixos i amb gens ni mica de colesterol."