Aquest assaig, que no defuig la subjectivitat de l’autor ni té cap pretensió d’equidistància política, neix l’endemà dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 i s’interroga, en un clima polític i social marcat pel Procés sobiranista català, per tres elements essencials en la configuració de tota societat democràtica contemporània: els lligams entre la demografia, l’extraordinari increment de la diversitat poblacional que ha comportat la globalització a l’inici del segle XXI, i la definició del demos, és a dir, de quin és el subjecte polític de la democràcia. Dividit en tres parts, encapçalada cadascuna d’elles per una introducció de context (“Surant a l’espai sideral”, “Els rostres del terror” i “La matriu distòpica”), el llibre estudia la construcció de diferents discursos que remeten a la relació entre les tres qüestions. Per això, investiga l’ús que es fa de les distopies en el coneixement de la realitat social i la mobilització política, fent servir com a pedra de toc l’evolució sociodemogràfica a Catalunya.
