Josep Maria Salrach ens ofereix una panoràmica solvent de la societat catalana de la fi del primer mil·lenni (segles IX-X), període anterior als grans canvis que tindrien lloc als segles XI-XII, interpretada sobretot des de l'òptica del poder i de l'organització de la societat. Prenent com a punt de partida el llegat romà, explica el creixement de les terres cultivades amb els seus protagonistes, els pagesos i els guerrers. Repassa les articulacions socials i les activitats productives i mercantils. Examina el capteniment, les aspiracions i les lluites de l'aristocràcia governant, així com el sorgiment dels comtats catalans i el procés d'emancipació dels carolingis. Analitza l'administració de justícia i la fiscalitat, peça clau de les estructures de govern i del sistema polític. Finalment, parla de la implantació territorial de l'Església i la seva connexió amb la societat i el poder, i de la cultura escrita com a força transmissora i creadora, que dona solidesa a la configuració social. En aquest recorregut tan sintètic com suggestiu, Salrach ens dibuixa una comunitat que va definint els seus trets identitaris al llindar dels orígens de Catalunya.
