Catalunya a l'exili recull una tria àmplia de les peces periodístiques publicades per Domènec Guansé durant els anys 1939-1968 en les revistes de la diàspora catalana. La seva temàtica més destacada gira al voltant de tres eixos: la responsabilitat o el compromís de l'escriptor esdevingut intel·lectual; el record i l'estudi valoratiu dels fets històrics recents i de les biografies de personatges destacats com a exemple patriòtic, i la voluntat d'establir relacions culturals fecundes entre la Catalunya interior i l'exiliada. Des d'uns plantejaments catalanistes i republicans, Guansé hi postul·la el dret de Catalunya a decidir democràticament el seu futur polític en el context del nou ordre internacional obert el 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial. Com a crític literari, esdevé testimoni de la represa de la immediata postguerra i, fidel a la memòria, defensa la necessitat de preservar la continuïtat cultural en una nova Renaixença. La seva ferma voluntat política i el treball indefallent per involucrar tots els catalans en la lluita patriòtica fan de Guansé una de les veus més autoritzades de l'exili català.
