Andreu Nin (1892-1937) fou un dels polítics catalans amb més projecció internacional de la primera meitat del segle XX. El present volum recull la majoria d’articles que va escriure sobre Catalunya, la qüestió nacional i el dret d’autodeterminació des del 1912 ―quan militava a les files del republicanisme federal― fins a la seva militància al marxisme revolucionari, dins del POUM. Un dels aspectes a destacar del conjunt dels articles és la coherència que manifestà en la defensa dels interessos de les nacions oprimides i, en concret, en la defensa de Catalunya.
Alguns dels articles de la primera època, escrits ja fa més de cent anys, tenen, certament, una actualitat colpidora. Sense abandonar el nacionalisme, són també especialment interessants els articles que va escriure durant l’etapa de la seva militància socialista, perquè van representar una ruptura ideològica en el si del socialisme espanyol, que contraposava l’internacionalisme amb els drets de les nacions. A partir del 1921, amb l’assumpció del marxisme revolucionari, adoptà les posicions de Lenin pel que fa a la defensa inalienable del dret d’autodeterminació. Als articles que publicà durant els anys de la Segona República sostingué, des de tots els punts de vista, la necessitat que la classe obrera assumís la defensa de les nacionalitats oprimides i, per bé que es manifestà partidari de l’existència d’una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria, al mateix temps creia que el dret d’autodeterminació havia d’incorporar també el dret a la independència.
