Durant la Guerra de Successió espanyola, l'humanista, empresari i tresorer real Juan de Goyeneche (1656-1735) i l'arquitecte José Benito de Churriguera (1665-1725) van aixecar la ciutat industrial de nou Baztán, prop de Madrid. La "Gran Fabriqui" de nou Baztán va suposar la introducció a Espanya d'un modern sistema de producció d'objectes sumptuaris (tèxtils, vidres, licors, paper, etc.) destinats no sols a satisfer la demanda de la cort sinó també a l'exportació i comerç internacional, anticipant-se a les Reals Fàbriques espanyoles i constituint una experiència pionera a Europa per la seva dimensió territorial i el seu impacte demogràfic i econòmic a la comarca, al mateix temps que afegia una nova ciutat al mapa d'Espanya. El triomf de la Il·lustració va marcar la fi d'aquesta utopia i el cessament de tota activitat industrial, convertint-se Nou Baztán en un poble agrícola i residencial, que encara sorprèn pel rigor del seu traçat i la bellesa i monumentalitat dels seus edificis principals, testimonis eloqüents d'aquesta portentosa iniciativa, l'abast de la qual només podem entendre coneixent als seus artífexs, Goyeneche i Churriguera, les diferents fàbriques i els seus productes, la vida quotidiana del Lloc, la seva cuidada arquitectura i la seva impecable forma urbana.
