Ciutadella vella és una obra narrativa que, d'acord amb el seu subtítol -Records d'un quant temps enrerre (Comprèn poc més o manco de l'any 1800 a 1850)-, mira de sintetitzar l'eix personal de recuperació de la infantesa perduda i el col·lectiu de la Ciutadella vella de la primera meitat del segle XIX amb una mirada crítica, irònica i sempre bonhomiosa, que fa emergir la Ciutadella nova del present.
Ens trobam, per tant, davant una obra que beu del memorialisme costumista i vol oferir-nos els costums d'una època passada sense excloure, però el vessant personal dels records autobiogràfics. La perspectiva que adopta Joan Benejam a Ciutadella vella és la d'un jo narrador que, com ja havia fet en la seva pràctica docent i en moltes de les seves obres pedagògiques, entaula un diàleg amb un vosaltres, els 'llegidors i llegidores' del present i del futur, com ara nosaltres mateixos, perquè puguin recuperar la memòria històrica de la Ciutadella emmurallada de la primera meitat del segle XIX.
