L’any 1922, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va trobar en la platja de Calafell l’espai idoni on establir una nova manera de passar l’estiu per a la mainada barcelonina. Aquesta platja era ampla, poc fonda, de sorra fina i neta, amb una aigua rica en iode, molt assolellada i amb una zona d’ombra formada per una pineda, i, a més a més, a tocar de l’estació de tren. L’objectiu de la Comissió de Cultura era formar homes i dones sans, cívics i cultes, afavorir un ambient igualitari, construir ciutadans responsables, conviure vora la natura, fer exercici físic i excursions, i fomentar la música, la lectura, l’escriptura i la conversa. Els membres de la Comissió bevien dels nous corrents pedagògics europeus que percebien l’educació com un instrument de pau i de solidaritat amb l’objectiu de formar ciutadans lliures. El 16 d’agost del 1922, prop de 300 nens i nenes arriben amb tren a l’estació de Calafell. És el primer grup d’infants que aterren a les Colònies de Vilamar. L’esclat de la Guerra Civil (juliol del 1936) va posar fi a aquest projecte educatiu, a qualsevol diàleg, proposta o innovació pedagògica i al sentit comú. Per això, aquest volum pretén enaltir a tots aquells que van lluitar per la cultura i la salut dels infants, per donar-los veu i vot, i per constatar que l’educació és un element clau, fonamental i renovador de la societat.
