Penso que la vida s’assembla a un joc de nines russes. Dinsde cada pèrdua hi ha una forma més petita de vida, amagada,que espera; dins del dol, una llavor de llum; dins del record, unbatec que ens busca. Potser la poesia és això, la manera comel temps ens despulla i, alhora, ens torna a vestir de vida.Com una nina russa neix d’un procés d’exploració interior quetravessa l’experiència de la pèrdua, el record i la transformació.El títol evoca la imatge de la matrioska, símbol de la identitatfragmentada i les múltiples capes del jo.Aquest recull no és una resposta, sinó un camí; un desplegamentd’imatges, sons i silencis, que s’enllacen com ecos d’unaveu, potser fràgil, però la més viva, que cerca la connexió ambel nostre propi ésser, a través de la paraula. Està escrit des dela sensibilitat i l’exigència formal, amb un fort component visuali una mirada poètica que busca tant el silenci com la llum.
