Representada al Jocs de la Megalènsia el 165 aC, La sogra és un dels casos més desagradables de violació en tot el teatre antic. El títol original de l’obra era grec, tot i que el text fos en llatí, atès que es tractava d’una fusió entre dues comèdies gregues, com solia passar: una del mateix títol, obra d’Apol·lodor de Carist, i l’altre de Menandre. La història retrata a Pàmfil, un jove enamorat de la meretriu Baquis que, cedint als precs del seu pare Laques, renuncia a contracor al seu festeig per casar-se amb Filúmena, filla d’una veïna. Fidel al seu primer amor, Pàmfil s’absté d’entrada a consumar el matrimoni amb l’esperança que Filúmena, cansada del seu desdeny, desfaci la unió. Però en vista de la paciència i el tacte de la seva muller, i la gelosia de Baquis, Pàmfil s’enamora de la seva dona. Mentrestant, ha mort un parent llunyà i el jove ha de marxar de viatge per recollir l’herència. En la seva absència, Filúmena viu a casa amb Sòstrata, mare de Pàmfil. Hi viuen en harmonia sogra i nora fins que un dia, ningú no sap perquè, Filúmena se n’ha tornat a casa dels seus pares, i no han volgut precs ni visites per a fer-la’n desdir. Per falta d’altra explicació, tothom ho atribueix a l’aversió tradicional entre nores i sogres. Tanmateix, la veritable raó de la fugida de la jove és la violació de què l’havia fet víctima un desconegut, dos mesos abans de casar-se, i l’embaràs que en va resultar.A Els germans, l’última obra escrita per Terenci, Dèmea, pare de dos fills jovenets, en dona un, Èsquinus, en adopció al seu germà Mició, i l’altre, Ctesifó, se’l queda. Aquest, sota la potestat del seu pare dur i sorrut, rep una educació estricta del seu pare, mentre que Èsquinus és tractat amb més tolerància pel seu oncle. En aquestcontext, Èsquinus sedueix la filla de Sòstrata, Pàmfila, mentre tesifó està enamorat d’una tocadora de cítara. Per complaure el seu germà, Èsquinus rapta la citarista al seu amo, un tractat de dones, cosa que confón a Sòstrata i l’insta a pensar que aquesta és una prova de la deslleialtat del seu futur gendre. Ja tenim aquí l’embolic servit.
