Italo Calvino va descriure aquest llibre com l’equivalent literari del Guernica. Una obra polièdrica, rica i profunda que deu gran part de la seva bellesa a l’imperatiu d’evitar la censura. Molt més que una denúncia política circumscrita al règim de Mussolini, és una reflexió al voltant de qualsevol forma d’opressió i la necessitat de recuperar la consciència individual. Una història on té un gran pes la figura de la mare, i també la mare pàtria, la mare terra. El seu valor literari, simbòlic i existencial, la converteixen en una de les novel·les més influents del segle XX italià. És, en definitiva, un text sobre la urgència de retrobar un sentit moral en un món degradat; una novel·la lluminosa escrita en temps de foscor. Perquè, què és la vida, sinó un enfilall de converses?
