La condició de la persona cooperativista té una connexió entre allò que aquesta sent com a propi i, a la vegada, el que la uneix amb un sentiment comú, compartit.El cooperativisme agroecològic té una llarga trajectòria a Barcelona i a Catalunya i s’ha desenvolupat intensament durant les dues darreres dècades: s’ha creat un elevat nombre d’experiències agroecològiques, tant de producció com de consum organitzat. S’ha avançat molt en la construcció de projectes pràctics, que han intentat resoldre necessitats d’alimentació, han destinat molts esforços a produir i consumir d’una manera diferent i s’han preocupat de tenircura del territori. Les organitzacions cooperatives són com un ens viu, orgànic. Neixen, es divideixen, s’agrupen, es transformen i, a voltes, moren. De fet, són el resultat d’un procés d’aprenentatge vinculat a la pràctica d’un moviment col·lectiu. Són experiències col•lectives en construcció. Aquest llibre ressalta la tasca realitzada per tots aquests col·lectius per promoure models econòmics, socials i mediambientals més justos i sostenibles. Un exercici que no només està vinculat a la tasca agroecològica, sinó que té un caire transversal i va més enllà del mateix grup, teixint lligams econòmics i socials amb la resta de veïns i veïnes.
