Una gran història de culpabilitat i redempció, plena d’emoció i bellesa
La novel·la del 2024 a Itàlia
Guardonada amb el Premi Elsa Morante i el Premi Viareggio-Repaci
L'única manera d'arribar a Sassaia, un poblet enclavat a la muntanya, és una pista de terra molt costeruda, amagada entre les fagedes. És per aquí que un dia apareix l'Emilia, els cabells vermells i encrespats, prima com un secall, trenta anys i una adolescència perduda, amb botes morades i jaqueta verda fluorescent. Des de la casa del costat, en Bruno és testimoni de la seva arribada com s’és testimoni d'una invasió. La dona té un accent foraster i una pila de bosses i maletes: què hi fa allà dalt, lluny de la resta del món? Quan per fi es troben, cadascun amb la seva soledat, als ulls de l'Emilia -«privats de llum, com dues estrelles mortes»- Bruno intueix un abisme semblant al seu, però de signe contrari. Tots dos han conegut el mal: ell perquè el va patir, ella perquè el va cometre, un mal pel qual va pagar el preu de molts anys de presó, però que no es pot reparar. Sassaia és el seu punt de fuga, l'única solució per escapar d'un futur en què tots dos han deixat de creure.
Amb l'amor que només els grans autors saben dedicar als seus personatges, Silvia Avallone ha escrit la seva novel·la més madura, una història de condemna i salvació que investiga les esquerdes més fosques i profundes de l'ànima per omplir-les de compassió, de vida i de llum.
