Corb és un tast poètic d’un món en construcció: un món oníric, sensual i agressiu de llegenda, violència, sacrilegi, malsons, rebuig, crueltat, sarcasme… que esdevé, amb un sostenuto creixent, un càntic xamanístic, d’imprecació, d’in- vocació de les forces naturals i sobrenaturals destinat a desfermar… exactament què? En el lector, per descomptat, desferma l’atracció malaltissa davant d’un món que pot capgirar-se i fer horrorós allò bell o esgarrifador el que sembla amable. Un món on la contradicció és, també, la forma (sincopada, cantada, reiterativa). La sang, la foscor, el bosc, la mort, la violència… s’arrapen a una lletania cruel que ens vol fer veure que el vell ordre (social, íntim, de la religió, de la creació, de les creences compartides…) s’ha esfondrat definitivament. Davant aquest no-res, l’escriptor podia reac- cionar des de l’apatia, des de la lluita i el compromís social o polític, des de la fugida irònica. Hughes ho fa des de la violència poètica, com un oracle inspirat. (Del pròleg de Francesc Parcerisas)
