un tast dels poeames que trobaràs dins d'aquest poemari de Corpus:EL DEL TERRAT A voltes encara pense en prémerestratègicament el teu crani.En desmuntar les peces superiorsi descobrir-ne el terrat:On ballaríemHi penjaríem fanaletsBeuríem aiguallimóI els geranis no se’ns moririen mai.Si mires atentament em veuràs créixer les flors:del cos, llum hummus bulb clorofil·la.Les extremitats, que es multipliquen en bràcteesi d’elles les flors, i les fulles que les sublimen.Pètals pigment gineceu corol·la i calze.I tot seguit de les tiges punxes, de les branques punxes.I lianes. Lianes i les arrels com corrents subterranis,Tàlems ventrals elàstics que atrauen insectes,que enxampen insectes, que maten insectes. I la flormés corprenedora que has vist mai.Esquadró de sèpals en posició de batalla:verins urticants punxes àcids.Si mires atentament em podràs veure créixer les flors.I ja no podràs fer com si no les hagueres vist mai.
