Joan Fuster i Jordi Arquer iniciaren la seva relació epistolar el 1961, poc abans de coincidir personalment als Jocs Florals de l’Alguer, i fou especialment intensa durant els anys seixanta. Abans, durant els anys vint i trenta, Arquer havia estat dirigent, successivament, del Partit Comunista Català, del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d’Unificació Marxista, i en aquell moment vivia exiliat a París mentre mirava de recosir lligams amb l’interior. Fuster i Arquer intercanviaren llibres i publicacions, però sobretot idees i informacions. Així, la correspondència entre tots dos descobreix i il·lumina les trames de coneixença i de sociabilitat literària que articulaven la cultura catalana als anys seixanta, a l’interior i a l’exili.
