Alfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s’hi reflecteix un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.
