Una escriptora s’obsessiona amb un batalló de brigadistes franco-belgues, mal equipats i amb escassa formació militar, que han de creuar l’Ebre en una missió condemnada al fracàs. Aclaparada pels dubtes i la imatge dels cossos d’uns soldats surant i tenyint de vermell l’Ebre es tanca al búnquer on van deixar rastre. Serà capaç d’explicar la seva veritable història? Sabrà fer-los justícia?Una carta a l’oncle aventurer perquè recuperi la memòria. Una oda a la quimera del naturalista amateur i inventor que desafia els sistemes. I potser també una lloança a una vida dedicada a la dèria de seguir les pròpies dèries fins a les últimes conseqüències. Peripècies d’una vida que encarna obsessions.Na Conxa està malalta i els metges no saben si se’n sortirà. El temps és llim que se li desfà a les mans. Es veu a si mateixa en una andana, esperant un tren. En un estació que no té portes ni sostre, envoltada de pins assedegats i núvols baixos. Els personatges de la seva vida se li apareixen per portar-la cap a l’altre món. Dur-se l’ampolla als llavis és un gest recurrent. Aquest viatge definitiu serà refugi de veritats on trobar il·lusions i poesia.Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens formen un triangle literari irrepetible que brilla en el panorama de la narrativa actual. En totes tres històries el passat ressona en el present. I totes tres, cadascuna a la seva manera, us faran endinsar en remolins d’aigües tèrboles.
