Miquel Bach, ben conegut per la seva feina d’anys al capdavant de la Fundació La Mirada que ha permès recuperar l’obra de la Colla de Sabadell per a les generacions actuals, ens presenta ara un llibre de memòries personals, tocat també per l’especial sentit d’humor de la Colla.«Tenim a les mans un llibre difícilment classificable. D’acord amb les directrius més o menys difuses de què és hereu, Miquel Bach ens presenta una obra que es pot prendre com una possible ruta geogràfica pel globus terraqüi o com una proposta metafòrica.Atacama és un desert del nord de Xile que es considera el més àrid de la Terra. Takla Makan és el desert sorrenc més gran del món, a l’Àsia central. Entre aquests dos espais de buidor es mouen els personatges, els relats, els records, els ensonyaments, que descriuen detalls, vides, experiències i moments d’un trajecte ple d’incerteses entre el buit i el no-res.»(Del pròleg d’Antoni Dalmases)
