«L’endemà mateix tot Mírgorod va saber que la truja de l’Ivan Ivànovitx s’havia endut la querella de l’Ivan Nikíforovitx.»
Els dos Ivans són ciutadans exemplars. Quan algú vol parlar de com ha de ser una amistat, sempre surten els seus noms. Fins que es barallen per una fotesa que convertirà aquests dos amics de tota la vida en enemics irreconciliables.
Aquest conte, un dels més famosos de Nikólai Gógol, comparteix amb la seva obra mestra el sentit de l’humor que burxa en l’absurditat de l’ànima humana. Però si en Ànimes mortes destaca la mesquinesa, aquí brilla la bondat del poble que lluita contra l’absurd tossut.
Gógol és un dels grans autors de la literatura russa. La seva llengua plena de joia de viure ens arriba gràcies a la traducció brillant de Miquel Cabal Guarro. Llegim-lo i riem amb les misèries humanes.
