Com va passar Catalunya de ser el gran bastió de l’esquerra europea a viure dècades sota l’hegemonia de Jordi Pujol? Eloi Gummà desafia els mites de la Transició, revelant que l’èxit de Convergència i Unió no va ser una herència natural de l’antifranquisme, sinó un gir històric inesperat en el marc d’una reacció de classe impulsada per les elits polítiques i empresarials. El llibre analitza minuciosament com el pujolisme va desarticular la força social de l’esquerra i va integrar el gir neoliberal global de Thatcher i Reagan en un nou imaginari nacional. Gummà dissecciona el paper clau de la patronal i les forces conservadores de Catalunya i de tot l’Estat per evitar que les esquerres conquerissin la Generalitat, i per reemplaçar un catalanisme popular a l’ofensiva per un nou catalanisme conservador. Des de la mort del dictador, passant per la inesperada victòria de CiU el 1980, i arribant fins al cas Banca Catalana, aquesta obra fa una autòpsia precisa de la derrota de l’esquerra i de la consolidació d’una hegemonia política que va alterar el rumb del país en un moment crucial. Una lectura imprescindible per comprendre les arrels polítiques, socials i culturals de la Catalunya actual.
