De la rauxa i del seny conté un total de vint-i-vuit poemes repartits en quatre blocs. Resulta interessant la contraposició del títol del primer bloc, Cercant el seny, amb el del segon, Rauxa dels temps, perquè l’un ens porta cap al sentit comú, cap a la maduresa i l’equilibri vinculats —aparentment— amb el pas del temps, i l’altre ens remet a rampells i situacions sobtades, fruit d’un temps i d’un moment concrets. En el tercer bloc, “Oratges”, que ens evoca tant el suau vent terral com el temps climatològic, trobem una introspecció nítida i veraç, valenta. El bloc final rebla i sintetitza la intenció del poemari que ja hem anat exposant. En definitiva, i tant si ens deixem portar pel seny com per la rauxa, la lectura d’aquests poemes esdevindrà, sens dubte, reconfortable.
