Des de finals del segle xix, el territori barceloní de la Marina viu grans transformacions. Després de dècades en què la seva platja és atractiva per a l’oci de la burgesia, la utopia de crear un port franc a Barcelona acaba convertint-la en una zona preeminentment industrial.L’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 esperona la construcció al barri d’un dels quatre primers conjunts de Cases Barates del Patronat de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, fundat dos anys abans. Aquest projecte marca el punt de partida en la construcció de noves llars a la Marina, que durant els últims cent anys serà un autèntic laboratori de les polítiques d’habitatge a la ciutat.En la dècada dels anys cinquanta, arriben els grups d’habitatges que reallotgen barraquistes i els conjunts per a personal de grans empreses com la SEAT i la Philips. Dècada rere dècada s’hi sumen noves promocions públiques i privades obra d’arquitectes reconeguts amb voluntat innovadora. L’últim gran projecte és la transformació del nou barri de la Marina del Prat Vermell, que duplicarà la població de tot aquest territori.Darrere d’aquests conjunts d’habitatges bateguen les mobilitzacions de moltes associacions veïnals, cabdals en la millora urbana i social dels barris. El 1984, la lluita veïnal aconsegueix que s’urbanitzi el primer interior d’illa recuperat a la ciutat de Barcelona: el parc de Can Sabater. Avui, la Marina disposa d’una xarxa d’espais verds urbans i és una de les portes d’accés al parc equipat de Montjuïc.Us convidem a descobrir, a través de fotos i plànols, alguns d’inèdits, com la gènesi de la producció de l’habitatge i els avenços socials fan de la Marina un barri de barris.
