En termes vitals, Des-generades és una obra que abasta les obsessions d’un període lívid de la contracultura posfeminsta i que fa un diagnòstic de la situació històrica de la Barcelona dels anys 2000. L’obra, mitjançant un complicat entramat d’històries personals i verídiques que tenen com a punt de partida el cas 4F –Ciutat morta i Patricia Heras– desgrana, a poc a poc, la raó de ser –i de la desaparició– del postporno barcelonès.Teoria queer. Teoria de la interseccionalitat. Teoria de la tecnologia de gènere. Teoria poscolonial. Concepte de corporeïtat. Teoria del poder i de subjectivació. Des del manistream a l’underground, l’obra mapeja l’escena postpornogràfica barcelonina i dóna sentit a aquestes paraules del que va ser, i avui ja no és, però considerant el que s’ha aconseguit. Així, testimonia la muntanya russa que va comportar l’esdeveniment de sexualitats alternatives a Barcelona i a palpable pèrdua de llibertats a la que s’ha vist sotmesa la ciutadania al llarg dels anys: tot, al final, un joc en què molts interessos van prendre part.Recio, com moltes altres autores, exemplifica amb la seva obra el fet de renegar d’una pròpia cultura: formal, burgesa i elitista que, rere les seves façanes, amaga misèria –estètica, moral i cívica. I, com diu Maria Llopis, ho fa combinant el treball d’activista a peu de carrer amb el treball teòric-acadèmic. Tal com succeí.
