10 d'octubre | Dia Mundial de la Salut Mental
Els llibres també curen. Per això, en el Dia Mundial de la Salut Mental us convidem a conèixer textos i autors que des de diferents vessants han tractat els trastorns mentals. Perquè llegir i debatre sobre la salut mental ens permet lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i comprendre’ls millor.
“Tot demana salvació”, Daniele Mencarelli (La Segona Perifèria). Relat en primera persona de l’autor sobre l’internament que va patir en contra de la seva voluntat, després d’un violent atac de ràbia. Una història de patiment i esperança, que posa al centre del debat com la medicina tracta la salut mental.
“Cares enmig de l’aigua”, Janet Frame (Trotalibros). Des de la lucidesa, l’autora ens explica com és internada erròniament en un centre psiquiàtric fins que la concessió d’un premi d’escriptura la salva d’una sentència programada mitjançant la pràctica d’una lobotomia.
“Els nois de Hidden Valley Road”, Robert Kolker (Periscopi). Kolker explica la història d’una família amb sis dels seus dotze fills diagnosticats d’esquizofrènia. El llibre combina capítols dedicats a cadascun dels germans amb la història dels avenços en el tractament de la malaltia.
“Massa deutes amb les flors”, Iolanda Batallé (Columna). Una escriptora marxa a les valls altes per refer-se mitjançant el silenci i la solitud, mentre escriu la colpidora història de la família que l’acull. Un relat dur, tendre i salvatge com la natura que els envolta.
“Les cares”, Tove Ditlevsen (L’Altra Editorial). Basada en la seva vida, l’autora reflexiona sobre com l’afecten la presència de cares, veus i visions, i es planteja si la bogeria pot ser una forma de ser lliure i escapar del que tant l’angoixa.
“Internament”, Mònica Ramoneda (Angle). La Maia ha de conviure amb la depressió mentre fingeix que tot va bé. Després d’anys de crisis i recaigudes, comença a avançar cap a una estabilitat incerta, però plena d’esperança, gràcies a l’escriptura.
“Els dits dels arbres”, Anna Maria Villalonga (Bromera). La Irene acaba de sortir d’un psiquiàtric després de dos anys d’internament. Viu sola, ningú no la pot ajudar, i decideix escriure tot el que li passa pel cap. Aquests quaderns en forma de dietari estan plens de ràbia, dolor i plors, però també són la recepta que la torna al món.
“Digue’m boig”, Roger de Gràcia (Columna). El periodista i actor Roger de Gràcia explica per primera vegada la depressió que pateix des de ben petit i el seu diagnòstic: fòbia social crònica. Un llibre difícil d’escriure, colpidor, però alhora lluminós i ple d’humor.
