3 de gener de 2010: falta un mes exacte per al seixanta-quatrè aniversari de Paul Auster. És ple hivern a Nova York i com cada principi d'any es disposa a iniciar un nou llibre: Diari d'hivern. És un fet incontestable que ja no és jove i com que el temps passa ràpid, potser ha arribat el moment de deixar de banda les seves històries i intentar analitzar com ha estat viure en aquest cos.Com una mena de fenomenologia del respirar, Paul Auster es proposa recordar les sensacions exactes que li han permès sentir-se viu. Fer un inventari de les ferides del cos, de les marques d'una vida, les plaents i les doloroses, els vicis i les virtuts, dels enamoraments i de les morts. Un catàleg de les cases i de les ciutats on ha viscut i dels amors i dels afectes amb qui les ha compartit.
ONA-REC
El 3 de febrer de 1947 va néixer a Newark, Nova Jersey, Paul Auster. L'hivern del 2010, Auster decideix començar a escriure un nou llibre. Amb 63 anys, contempla la seva obra, les històries que ha inventat i no li ve gens de gust explicar-ne una més. N'està fart. Així que es mira a si mateix, mira el cos que li ha tocat i constata que l'ha cuidat poc.
Llavors decideix escriure per repassar la llarga relació que ha mantingut amb el seu cos, una relació negligent, de descuit sistemàtic, de vicis no gaire grans però constants. En parla amb una honestedat senzilla, quotidiana, capaç de crear amb el lector un espontani vincle d'amistat. Si aneu fent anys, si us acosteu als seixanta o els acabeu de passar, regaleu-vos ara mateix 'Diari d'hivern' (Edicions 62).
