Tot i la distància en el temps, i el caire de les fonts i de les referències, pròpies sens dubte d'un món d’idees molt diferent del nostre, aquest Discurs sobre la dignitat de l’home manté plena vigència inspiradora, i així ha estat llegit i reivindicat al llarg de generacions. En són punts centrals la indeterminació de l’home, fonament de la seua llibertat; l’impuls a l’excel·lència; la raó com a guia de l’esperit i de l’acció; l’aspiració a la pau per mitjà del saber; l’amplitud d’horitzons que fa universal l’abast del coneixement; la reivindicació de l’esperit crític, que posa a prova les opinions en el debat; l’orgull d'allò que s’ha obtingut amb enginy i esforç (la 'virtù'). En suma, la confiança en les capacitats de l’home, que constitueix el llegat principal de l’humanisme.
