"El compositor Doménec Terradellas és, a hores d'ara, un personatge encara poc conegut, per bé que en el segle XVIII hagués estat considerat un dels principals operistes del seu temps. I, certament, els testimonis que ens han arribat deixen clar que, per al públic de l'época, aquest compositor estava situat al mateix nivell que els altres grans astres de l'òpera de llavors. És ben cert que, llevat del Pergolesi llegendari i mitificat fins a extrems fora mida, aquest oblit en qué caigueren Terradellas i la seva música en el segle XIX el va compartir amb els altres compositors contemporanis seus; tanmateix, la persisténcia d'aquesta ignoráncia durant tota l'época de les recuperacions de la música antiga i, fins i tot, durant el corrent de revitalització de l'art líric del repertori dels castrati set-centistes no és gaire justificable i cal cercar-hi motius addicionals."
Amb aquest parágraf inicial Josep Dolcet ens endinsa en la recerca d'aquests motius addicionals alhora que ens aboca a la biografia d'un personatge inquiet al qual cal fer justícia com a compositor. Alhora, aquest estudi, constitueix una aportació de primer ordre quant al coneixement i contextualització de l'òpera napolitana del segle XVIII i la configuració de l'estil galant.
