Quan parlam de dones viatgeres a les Illes Balears es produeix el silenci. Probablement, només ha perdurat el record de l’escriptora George Sand i la seva obra Un hiver à Majorque (1841), una publicació que va incentivar el viatge d’altres dones a la descoberta de Mallorca i, per extensió, de les Balears. La millora de la xarxa continental de comunicacions explica l’arribada de viatgeres franceses, britàniques o alemanyes i, fins i tot, de l’altra banda de l’Atlàntic. D’aquestes experiències en resta un nombre conspicu de relats, sovint il·lustrats amb gravats, dibuixos o fotografies. Ara bé, en la majoria dels casos, aquestes viatgeres, a diferència dels seus homòlegs masculins, es veien obligades a signar amb pseudònim. En aquest llibre s’identifiquen els noms reals de setze pioneres que visitaren Mallorca entre els anys 1838 i 1936 i es posen a l’abast de tothom les seves biografies apassionants, com la de la princesa Marie de Behen, que era pintora i fotògrafa; la de l’activista americana Nina Larrey, qui salvà milers de vides durant la Primera Guerra Mundial; o la de la musicòloga Bessie D. Beckett, que vingué a l’illa a la recerca de cançons tradicionals. Però, sobretot, aquesta investigació vol posar en valor la seva mirada única de Mallorca, ja que totes eren dones cultes: escriptores professionals, poetes, periodistes i historiadores de l’art, entre d’altres.
