Dos amics de vint anys és una novel·la de Sebastià Alzamora que explora la profunda amistat entre dos dels poetes catalans més brillants de la seva generació: Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. L'obra ens transporta als anys de joventut d'aquests dos intel·lectuals, quan encara no havien complert els vint-i-cinc anys i compartien una connexió intel·lectual i emocional que marcaria les seves vides.
L'autor recrea amb精度 el context de renovació literària dels anys vint i trenta del segle passat a Catalunya i Mallorca, on tots dos poetes van destacar per la seva ambició artística, la seva passió per la literatura i una actitud insolent davant les convencions de l'època. La narració alterna moments d'eufòria creativa amb la dura realitat de la malaltia que truncaria la vida de Rosselló-Pòrcel.
L'amistat que va marcar dues vides literàries
El relat se centra especialment en el moment dramàtic en què Rosselló-Pòrcel agonitza al sanatori del Brull, fet que posa a prova la solidesa de la seva amistat amb Espriu. A través d'aquest episodi central, Alzamora reflexiona sobre temes universals com la mort, la pèrdua, la lleialtat i el poder de la literatura com a vehicle per transcendir les circumstàncies més dures.
Publicada per l'editorial Proa, Dos amics de vint anys és un homenatge literari a dues figures clau de la poesia catalana del segle XX, una obra imprescindible per als lectors interessats en la narrativa històrica i les biografies fictícies que donen vida a personatges reals amb una profunditat emocional extraordinària.
