Una improvisada convocatòria d'historiadors que s'interessaven pels problemes de la Ribera del Xúquer va donar com a resultat, a Sueca, una admirable acumulació de monografies, algunes de les quals es publiquen en el present volum i les altres eixiran a disposició del públic lector en els Quaderns de Sueca.
Es tractava d'encetar un camí: de reivindicar els estudis locals, que tanta falta ens feien. ¿Com podríem, com podrem reconstruir la història sencera del País Valencià, si no comencem per la base, per la confusa base de les comarques? La possible història del País Valencià, fins ara, ha quedat centrada en la història de València. Havia de ser així, sens dubte. El paper hegemònic que la capital de l'antic Regne havia jugat, demanava una atenció preeminent. Però des del Sènia al Segura, una realitat concreta demanava indagacions i explicacions: cada ciutat, cada poble, cada pam de terra, amb la gent que l'havia viscuda. Uns criteris metodològics nous ho exigien. Ja havíem convingut que la història no era solament la de les grans batalles o la dels episodis àulics: calia investigar els mecanismes diguem-ne socials, les forces de producció, el sistema de producció, les dificultats del consum, les categories del consum. Ja ho va dir algú: l'home és home perquè produeix i consumeix. El problema, des del punt de vista erudit, era el d'aclarir tot això al llarg dels segles i segons les característiques locals: obrir un camí indagador en aquest sentit només podia fer-se quan els possibles investigadors ja haguessen desistit del patriotisme de la patria chica.
L'etapa de la Renaixença —que no fou tal Renaixença- es va caracteritzar per una frenètica efusió localista. Ho hem digerit, això. És el món dels cronistes de finals del XIX, dels principis del XX. Actualment, les poques i pobres generacions d'estudiosos que intenten replantejar la història del País Valencià, i que ho fan des del localisme més conscient, enceten una iniciativa inèdita.
