Pere Solà ens ofereix una bona i documentada panòramica de la història de l'educació a Catalunya des dels temps antics fins al present. Una visió sempre ben contextualitzada en la història europea i de la Mediterrània. Que no redueix el seu àmbit d'anàlisi a l'escola sinó que abasta els canals no formals de l'educació. Tal com diu l'autor: "l'educació és un patrimoni col.lectiu que té en compte la memòria històrica. L'experiència històrica marca la sensibilitat dels pobles, de la mateixa manera que, en el pla individual, condiciona decisivament la vida de cadascú". A partir d'aquestes premisses parla de l'educació durant els segles medievals; durant el Renaixement i el Barroc; del temps de l'absolutisme fins a la fi de l'Antic Règim; de l'expansió educativa del XIX; de les quatre primeres dècades del XX, quan Catalunya va esdevenir un referent pedagògic; de l'educació sota el franquisme; i, per acabar, de l'educació des de 1970 fins a l'actualitat.
