Egosurfing és el terme que designa la pràctica que consisteix a navegar per Internet a la recerca d'informacions sobre un mateix, amb l'objectiu de trobar-se però sobretot de sentir-se buscat, i per tal de sentir-se viu. L'obra de Llucia Ramis critica i al mateix temps és deutora d'aquesta nova cultura i de la tendència a l'egolatria en la nostra societat.Una anònima escriptora mallorquina de llibres d'autoajuda rep l'acusació d'un programa televisiu sensacionalista d'haver comès un "quasihomicidi imprudent". La seva víctima és un jove hospitalitzat a causa de l'impacte al seu cap d'una bossa d'escombraries. Algú ha llançat la bossa des del pis on ella va viure dotze anys enrere, en el seu primer curs universitari a Barcelona, i que va abandonar després de la mort del seu primer amant.De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, que la introdueix en les perversions d'un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d'un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista... Llucia Ramis llegeix un fragment del llibre a TV3. El podeu veure aquí.
