Els professors Ridao i Bayona han consagrat la seva trajectòria acadèmica i professional a l’estudi de l’autogovern de Catalunya. Ambdós van tenir intervenció en l’elaboració i el desenllaç de l’Estatut de 2006.Amb motiu de complir-se vint anys de la seva aprovació, els autors analitzen en aquesta obra, en primer lloc, les conseqüències del fet que la STC 31/2010 no només hagués alterat el text estatutari i barrat el pas a la transformació de l’Estat de les autonomies, sinó també el fet que això obrís la porta a estratègies polítiques i jurídiques absents durant l’etapa de l’autonomia política com la celebració d’una consulta sobre el futur polític del Principat. I, en segon lloc, examinem el fet que la lectura de baix relleu autonomista de l’Estatut hagués afavorit a la llarga una creixent administrativització de l’autogovern, accentuada amb les crisis financera i sanitària de la Covid. Amb tot, els autors sostenen que la Norma institucional bàsica de Catalunya consent encara un cert marge d’aplicació, atès que algunes parts es van mantenir intactes i d’altres que es van veure molt afectades poden adquirir nou vigor si el TC modifica la seva doctrina, en un context en què no només ha canviat la seva configuració, sinó que sembla haver exhaurit el seu periple interpretatiu sobre la Constitució territorial. A partir d’aquí, l’obra identifica i sistematitza els aspectes que permeten una aplicació directa o atresoren un potencial desplegament normatiu.
