Aquest poema llarg, de 1756 dodecasíl·labs dividits en nou parts,és una meditació sobre el temps. No s’hi defensa cap tesi concretani es tracta de cap lliçó de filosofia —tot i que l’autor dialoguiamb desenes de filòsofs i poetes—; tan sols reflecteix allò queés propi d’una meditació i teixeix preguntes i qüestionaments,dubtes i certeses, besllums i ombres. A propòsit del temps estransita per un colla de temes que a recer del ritme dels versosens poden interpel·lar de nou: la percepció existencial del’ésser, la sexualitat, la mort, el llenguatge i la creació poètica,l’espiritualitat, el Cosmos,... Però sobretot aspira a desvetllar undinamisme de reflexió amb la col·laboració dels receptors que,com sempre, tancaran l’acte hermenèutic. L’autor els en dona lesgràcies a l’avançada.
