El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot.
El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc de pesos i mesures que és la vida d’una família. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia del pare i els retrets de la mare. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels fills per fer realitat el desig d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment.
Marta Rojals demostra de nou que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d’aprofundiment psicològic que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l’Anna de L’altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.
