Segons Confuci, «una dona educada és una dona sense valor», però Tan Yunxian —nascuda en una gran família, però tot i així perseguida des de ben petita per la mort, la separació i la solitud— és educada pels seus avis d’una manera molt diferent. En el valor de l’educació. L’àvia, una de les poques metgesses de la Xina, ben aviat li ensenya els pilars de la medicina tradicional.
En l’aprenentatge d’aquest art, coneix Meiling, una jove aprenent de llevadora, que aviat es convertirà en la seva millor amiga. Totes dues noies aprendran plegades de les malalties i trastorns que pateixen moltes dones durant l’embaràs i el part. D’aquest temps en comú, neix una bonica amistat, destinada a créixer amb els bons i els mals moments, i és que, com diuen les dues amigues, sovint, de l’adversitat, en pot florir la bellesa.
Això no obstant, Yunxian és a punt de perdre la vida que coneix, plena d’amistat i sororitat, amb l’arribada d’un matrimoni que la reclourà a la pràctica d’unes tradicions ancestrals que, fins aleshores, li havien estat alienes.
