L’etapa esplendorosa de la literatura catalana de principis del segle XX es produí gràcies a un estol d’escriptors que desplegaren la seva activitat tant en el terreny de la ficció com en el de la crítica i la traducció. Molts d’ells compartien una mirada obertament europea, universal, fins i tot en èpoques en què el context polític suscitava reaccions col·lectives de desafecció al vell continent, si no d’oposició frontal. Aquest volum, centrat en alguns dels autors que —no sempre de manera premeditada— van entrelligar la creació catalana amb la dels principals corrents europeus, ens ofereix una lectura innovadora de la història literària basada en el comparatisme. Crítics de la categoria de Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, Lluís Montanyà, Joan Sales i Joan Ferraté, entre d’altres, es van avançar al seu temps advocant per una visió comparatista que van difondre abans del reconeixement públic de la disciplina. El seu enfocament no sols permet de redescobrir-los com a escriptors clàssics, sinó de rellegir-los més enllà del cànon, posant-los en relació amb l’estètica europea.
