"Era propòsit meu encapçalar aquest llibre amb un altre títol: La conya. Reconec que no en sabia trobar cap altre que encaixés tan encertadament amb el meu propòsit", avisa Ferran Planes en començar aquesta crònica molt personal de l'exili, la guerra i la República. Les circumstàncies històriques? Un cafarnaüm dominat per l'absurd. Els personatges? Prohoms o genteta amb un sòlid instint d'adaptació que no s'assembla gaire al que n'explica després la llegenda. El quadre és tragicòmic, iconoclasta, mai cínic. Contrasta fantàsticament amb la narració de la història oficial. S'acosta a la novel·la d'aventures. I tanmateix, all is true: ho explica un franctirador que no tenia res a perdre si cantava la canya, company de Joaquim Amat-Piniella i Pere Vives. Aquesta nova edició recupera els fragments de l'obra amputats per la Censura el 1968.
