El futur. La noia jove coneix l'home estranger. Podria no haver passat, però passa. L'home estranger fuig del seu passat. La noia jove fuig del seu futur. L'home estranger vol anar a Estocolm per trobar-se amb algú, però hi ha problemes. De burocràcia. I de fronteres. L'home elegant assaja un discurs. La dona sueca parla en futur. La noia jove s'acaba de treure el carnet de conduir i vol fer alguna cosa perquè el seu pare s'enfadi de veritat. I justament fa tres dies que l'home elegant s'ha comprat un cotxe nou. Tota aquesta història podria no haver passat, però passa. Ha passat. Passarà. El futur és aquella cosa que, quan arriba, deixa d'existir. Es pot fugir d'allò que encara no existeix? Existeix la síndrome d'Estocolm?
